Història

aran11

 

El Santuari d’Arantzazu, al terme municipal d’Oñati, és penjat sobre barrancs i edificat sobre rocams en una zona agrest i natural.
Tot i que, des de l’any 1918, la Mare de Déu d’Arantzazu és patrona de Gipuzkoa, aquesta imatge duu l’empara més enllà del límit provincial, i arriba fins i tot a Amèrica amb els missioners.
La història ens fa remuntar al 1469, any en què la tradició data el descobriment de la imatge. Conta aquesta tradició que la trobà un pastor d’Uribarri que cercava les cabres per aquesta contornada. El pastor s’anomenava Rodrigo de Baltzategi. I, segons aquesta tradició, la imatge estava desada en un arç, que després ha estat utilitzat com a imatge de la vida. I la veritat és que, a Arantzazu, abunden els arantza o arços.
La realitat és que, des d’aquestes primeres dates, es mobilitzaren els pobles d’Oñati i Arrasate, i començaren a peregrinar a aquest indret singular. El poble d’Oñati va enviar al lloc Juana d’Arriarán amb unes quantes ajudantes per tenir cura de la imatge i fer-se càrrec de l’acollida dels peregrins que hi arribaven cada vegada en nombre més gran. Des de l’any 1501, els franciscans tenen el permís papal per romandre a Arantzazu, i així ho han fet durant més de 500 anys.
Arantzazu té una gran història. Història espiritual i cultural molt rica. Ha estat centre de nombroses peregrinacions i lloc de trobada per als bascos. La història cultural del Santuari ha estat significativa quant a la literatura basca, la música, l’art. Arantzazu no sols va sobreviure a tres incendis importants (1553, 1622 i 1834), sinó que en sortí enfortit, gràcies precisament als peregrins i amants que aixecaren un Arantzazu cada vegada més bonic.

El Santuari d’Arantzazu, al terme municipal d’Oñati, és penjat sobre barrancs i edificat sobre rocams en una zona agrest i natural.

 

Tot i que, des de l’any 1918, la Mare de Déu d’Arantzazu és patrona de Gipuzkoa, aquesta imatge duu l’empara més enllà del límit provincial, i arriba fins i tot a Amèrica amb els missioners.

 

La història ens fa remuntar al 1469, any en què la tradició data el descobriment de la imatge. Conta aquesta tradició que la trobà un pastor d’Uribarri que cercava les cabres per aquesta contornada. El pastor s’anomenava Rodrigo de Baltzategi. I, segons aquesta tradició, la imatge estava desada en un arç, que després ha estat utilitzat com a imatge de la vida. I la veritat és que, a Arantzazu, abunden els arantza o arços.

 

La realitat és que, des d’aquestes primeres dates, es mobilitzaren els pobles d’Oñati i Arrasate, i començaren a peregrinar a aquest indret singular. El poble d’Oñati va enviar al lloc Juana d’Arriarán amb unes quantes ajudantes per tenir cura de la imatge i fer-se càrrec de l’acollida dels peregrins que hi arribaven cada vegada en nombre més gran. Des de l’any 1501, els franciscans tenen el permís papal per romandre a Arantzazu, i així ho han fet durant més de 500 anys.

 

Arantzazu té una gran història. Història espiritual i cultural molt rica. Ha estat centre de nombroses peregrinacions i lloc de trobada per als bascos. La història cultural del Santuari ha estat significativa quant a la literatura basca, la música, l’art. Arantzazu no sols va sobreviure a tres incendis importants (1553, 1622 i 1834), sinó que en sortí enfortit, gràcies precisament als peregrins i amants que aixecaren un Arantzazu cada vegada més bonic.

 

AddThis Social Bookmark Button