Antzuola

 

ALARDE DEL MORO

SANT ISIDRE

CARNESTOLTES

 

 

 

 

 

FESTES PATRONALS. Alarde del Moro.

Finalitzen el tercer diumenge de juliol, i comencen dijous. L’activitat més important de les festes és l’Alarde del Moro, que se celebra dissabte a la tarda. Després de l’alarde, els dantzaris del poble fan una actuació de balls.

En la festa de l’Alarde del Moro, es commemora la batalla contra Abd al-Rahmán III a Valdejunquera, que tingué lloc el 26 de juliol de l’any 920 i, segons explica la tradició, hi va participar una companyia de veïns d’Antzuola.

Dins l’alarde, entre molts altres detalls, hi ha diverses coses que criden l’atenció: la música, la bandera, el discurs interpretat pel cabdill i els versos que es canten amb el discurs.

 

SANT ISIDRE
La festa n’és el 15 de maig; se celebra, però, el dissabte d’aquesta setmana. Fins a no fa gaire, només s’hi feia fira de ramat i maquinària agrària; ara, però, a més d’això, s’hi posen paradetes de menjar i artesania.

CARNESTOLTES
Diumenge de carnestoltes es balla el Sorgin dantza. També hi apareixen els personatges de l’ós, domador i mico. El costum de celebrar els carnestoltes és molt conegut a Antzuola. Aquest fet es constata parlant amb els ancians del poble, perquè no saben quan van veure ballar la “sorgin dantza” per primera vegada. Se sap que se’n va ballar el 1922; la primera referència, però, n’és de 1885.

Aretxabaleta

 

SANTA ÀGUEDA

ROMERIA D’OTALA-ZELAI

VESPRA DE SANT JOAN

ANDRA MARI JAIAK

FESTES DE SANT MIQUEL

CARNESTOLTES

 

 

SANTA ÀGUEDA

“Santa Ageda mutilak” (els reclutes de l’any corresponent), els nois que fan 19 anys compleixen aquesta funció des de la vespra de Santa Àgueda fins al diumenge de Carnestoltes.

El 4 de febrer recorren tots els masos i, el 5, els carrers del municipi, cantant i demanant almoina.

 

 

ROMERIA D’OTALA-ZELAI
El segon diumenge de maig, a la roureda d’Otala-Zelai de l’avantesglésia d’Aozaratza.

 

VESPRA DE SANT JOAN
El 23 de juny, s’hi realitza la foguera tradicional i, després, els “Santa Ageda mutilak” de l’any següent hi aixequen el pollancre tradicional.

ANDRA MARI JAIAK
Festes patronals del 14 al 17 d’agost, amb nombroses activitats.

 

FESTES DE SANT MIQUEL
El darrer cap de setmana de setembre; en destaca la fira d’agricultura ecològica del dissabte.

CARNESTOLTES
Diumenge de Carnestoltes, s’hi balla la tradicional “Txino Dantza” a les 12:30 del migdia i la fan els “Santa Ageda mutilak”. La celebració acaba dimarts de Carnestoltes amb el soterrar del Txino.

Arrasate

 

SANTAMASAK

FESTA DE SANT JOAN

MARITXU KAJOI

FESTA DE SANT NICOLAU

 

 

 

 

 

FESTA DE SANTAMASAK O SANT TOMEU
El 22 de desembre i durant aquest dia, s’hi venen i exposen productes de mas; s’hi celebren diversos concursos (de formatge, fruita, hortalisses), exposicions d’artesania, esport rural i cercaviles.
 

FESTA DE SANT JOAN

Les festes patronals se celebren del 23 fins al 26 de juny.

L’Errementeri dantza se celebra la vespra de Sant Joan, el 23 de juny; aquesta dansa acaba amb el zortziko de Sant Joan, ballat al voltant de la foguera, i en aquesta dansa participen molts grups del municipi, els grups de ball d’Arrasate, la banda de música d’Arrasate Musical, grups de txistularis, gaiters d’Arrasate, trikitilaris, albokalaris i txalapartaris.

 

FESTA DE MARITXU KAJOI
De l’any 1977 ençà, el primer divendres d’octubre s’hi celebra el dia de Maritxu Kajoi. La imatge de Maritxu Kajoi i patrona dels chiquiteros es la imatge de la Mare de Déu del Roser situada a Erdiko kalea. Aquest dia és costum sortir ben vestit, elegant.

FESTA DE SANT NICOLAU
Amb data de 6 de desembre, s’hi celebra la festivitat de Sant Nicolau. Durant el matí, la canalla canta la cançó de Sant Nicolau pels carrers del municipi i, des dels balcons dels veïns i des del balcó principal de la casa consistorial, se celebra el bolo-bolo: castanyes, nous, caramels, llaminadures, monedes...

Bergara

 

FESTA DE PENTECOSTA

CARNESTOLTES

ROMERIA DE SANT MARÇAL

FESTES DE SANT MARTÍ D’AGUIRRE

 

 

 

 

FESTA DE PENTECOSTA
Les festes patronals de Pentecosta s’hi celebren 49 dies després del Dia de Pasqua. Les festes comencen amb la baixada del Bitorianatxo i n’acaben amb la pujada. El campionat de danses, la prova ciclista, el concurs de pintura i els concerts de la Banda Municipal en són algunes de les activitats destacades.

CARNESTOLTES

 El carnestoltes comença divendres amb la desfilada de la canalla disfressada, i és dissabte i dimarts quan es disfressen les colles. Dimarts acaba la festa amb el soterrar de la sardina.

 

ROMERIA DE SANT MARÇAL

El diumenge posterior a la celebració del dia de Sant Marçal.

A migdia, s’hi balla el tradicional aurresku. Tot seguint la tradició, les colles i famílies de Bergara s’hi acosten per passar el dia.

FESTES DE SANT MARTÍ D’AGUIRRE
Les festes en honor al bergarès Sant Martí d’Agirre s’hi celebren el 16 de setembre; el dissabte anterior al dia d’aquest sant, s’hi duu a terme una fira i és aquesta un dels plats forts de la festa, ja que s’hi celebra un concurs obert de fruites, verdures, formatges i flors de la zona. A més, la tamborrada infantil i d’adults i els focs artificials en són altres ingredients de molt de pes.

Elgeta

 

ROMERIA D’ASENTZIO

ELGETAKO JAI NAGUSIAK

SAN BLAS EGUNEKO JAIA

SANTIAGO JAIA

SALBADOR EGUNEKO JAIA

SAN ROKE EGUNEKO JAIA

SAGARDO EGUNA

 

 

ROMERIA D’ASENTZIO

Quaranta dies després del diumenge de resurrecció, s’hi celebra la festivitat de l’Ascensió. Com que aquest dia sempre és dijous, se celebra el diumenge següent a la campa d’Asentzio, al costat de l’ermita del mateix nom. Missa, romeria i àpat popular.

FESTES PATRONALS
El diumenge següent a la festivitat de Sant Pere, s’hi celebra el dia de la Fira de Ramat, productes artesans, productes de mas i maquinària. Les festes, però, hi comencen tres dies abans; des del dijous fins al diumenge, s’hi solen celebrar nombrosos actes i espectacles.

 

FESTES DE SANT BLAI
El diumenge següent a la festivitat de Sant Blai (3 de febrer), al barri d’Arantzeta.

FESTES DE SANT JAUME
Al barri de Goimendi, el 25 de juliol. 

FESTES DE SALBADOR
El 6 d’agost, amb diferents activitats.

FESTES DE SANT ROC
Se celebra al voltant de l’ermita del mateix nom el 15 i 16 d’agost.

SAGARDO EGUNA
El tercer dissabte de setembre, organitzat pel Gaztetxe, sol haver-hi sidra i concurs de truita de patates.

Eskoriatza

 

FESTA DE SANT PERE

SANTA AGEDA

CARNESTOLTES

 

 

 

 

FESTA DE SANT PERE
Festes patronals: S’hi celebren del 28 de juny a l’1 de juliol. S’hi organitzen moltes activitats de lleure i cultura, concerts, tamborrada ...

DIA DE SANTA ÀGUEDA, 5 DE FEBRER

“Santa Ageda Mutilak”, urte horretan 19 urte betetzen dituztenak dute eginkizun hori Santa Ageda bezperatik Inauteri igandera arte.

Otsailaren 4an baserriz baserri joaten dira abestu eta limosna eskean eta 5ean udalerriko kaleetatik..

 

 

CARNESTOLTES

Per començar el Carnestoltes el dijous, s’hi celebra el dia d’Urdelardero. La paula lardero prové del llatí i significa llard. Aquesta festa coincideix en la celebració amb les dates en què es duu a terme la matança del porc, i està relacionada amb l’inici de la quaresma i la prohibició de menjar carn. Per això, en la base d’aquestes festes està menjar carn de porc, fins i tot amb excés, per preparar-se per al canvi important que és a punt d’arribar.

Tradicionalment, la canalla sortia cantant per les cases amb el ziri o vara per replegar els aliments rebuts (xoriço, figues seques, llard...).

Avui, la canalla continua sortint vestida de baserritarra, cantant pels carrers i amb el ziri a la mà; ara, però, són caramels el que se’ls llança dels balcons com a recompensa als seus cants.

Leintz Gatzaga

 

SAN MILIXANAK

FESTES PATRONALS

FESTES DE SANT MARTÍ

 

 

 

 

 

SAN MILIXANAK
El 13 de novembre o el diumenge més proper. Fira anual d’artesania, amb diverses activitats.

 

FESTES PATRONALS
Irailaren 8an, txirrindularien zaindari den Dorletako Amaren egunean.

FESTES DE SANT MARTÍ
Primer diumenge de juliol a l’ermita de Sant Martí de Zurtitza.

 

Oñati

 

CORPUS CHRISTI

MUSIKA EGUNAK

DIA DE LA MARE DE DÉU D’ARANTZAZU

HAURREN EGUNA

 

 

 

 

CORPUS CHRISTI

El Corpus va ser, en el seu origen, una modesta festa medieval que, a partir del segle XVI, va esdevenir una de les més importants de la litúrgia catòlica.

Avui es manté a Oñati una versió una mica depurada de tota aquella tramoia, però encara esplèndida. A més dels elements estrictament religiosos, la celebració es basa en tres elements: primer, la Confraria del Santíssim Sagrament, els germans de la qual desfilen darrere el pendó, duent llumeneres i coberts amb capes negres; a més, els "personados" de Crist, Apòstols i Sant Miquel, amb perruques, màscares i atributs, especialment majestuós i castrense l’Arcàngel patró de la Vila i, per últim, els dantzaris, que embolcallen tot el procés, símbol de respecte i joia, característics d’aquesta festivitat. El "kontrapas", "makildantza" i "arkudantza", a més de ser un gaudi per a la vista, tenen un gran interès etnogràfic.

 

MUSIKA EGUNAK
Diumenges de maig.

DIA DE LA MARE DE DÉU D’ARANTZAZU
Irailak 9an ospatzen da, Gipuzkoako zaindarien eguna.

DÍA DEL NIÑO
9 de setembre. Patrona de Gipuzkoa.