Molí de Sant Miquel

sanmigel-errota1

El molí de Sant Miquel d’Oñati pertanyia al complex senyorial del monestir de Sant Miquel, sobre el qual els seus patrons laics, els Comtes d’Oñate, posseïen el dret de percepció de delmes.


 

Aquests posseïen, al segle XV, almenys tres molins ubicats a la vall, els d’Olalde (venut a una altra poderosa família local: els Lazarraga), Linazibar i el de Sant Miquel, aquests dos darrers esmentats documentalment per primera vegada el 1440 i 1432 respectivament. Al molí de Sant Miquel, tenien l’obligació d’acudir a moldre els pagesos del senyor feudal i qui tingués les terres i cases en sòl propietat del monestir. Aquest dret senyorial suposava una càrrega feixuga per als camperols, per la qual cosa van decidir fer-hi front bé desobeint-ho, bé pledejant-hi. En aquest cas, el primer plet contra l’obligació de moldre a les instal•lacions del Comte es remunta al 1482, i es va reobrir successivament el 1583, 1627, 1658 i 1741. La darrera concòrdia entre pagesos i el Comte per aquest motiu estigué vinculada al dret que tenien els comtes de percebre el delme, com a patrons que eren de l’església.
El 1983, l’Ajuntament d’Oñati va adquirir l’antic molí de Sant Miquel al convent de les monges de Santa Anna i el 1997 va ser enderrocat per construir-hi un edifici d’habitatges, a la planta inferior del qual es mantingueren les restes arqueològiques que restaven de l’explotació farinera.
El molí-museu de Sant Miquel guarda elements originals; ha incorporat peces d’altres indrets, i per completar el conjunt s’han fabricat tres de noves tot seguint models de diverses procedències.
Cal ressaltar-hi com a elements originals la localització i l’estructura global de l’enginy: l’“aldapara” o dipòsit que replegava l’aigua destinada a moure el molí hi roman, encara que la sèquia conductora o canal ha desaparegut. Hi roman visible, tot i que, com es troba partida, no s’ha pogut aprofitar, la darrera mola farinera que es va emprar al molí.
Les pedres que molien blat de moro i la corresponent turbina de ferro, així com les destinades al blat, i també el pescant per canviar les moles, provenen de Narbaizabolu-Goikoa, de Bergara. La turbina de fusta, que estava espatllada en aquest molí, ha estat reconstruïda en fusta de faig, com a rèplica de l’original.
Quant a les tremuges o caixes, en forma de con invertit, on es llança el gra que caurà a les pedres per esdevenir farina, han estat fetes prenent de model les del molí Lastur-Goikoa, de Lastur, Deba.
Per tal que es pugui observar el procés sencer de la mòlta, s’ha tret a un dels jocs de pedres moledisses la caixa que les cobreix. Hi resta, així mateix, el funcionament de les turbines que, mogudes per l’aigua, activaran els eixos i les pedres giradores que moldran el gra.
Telèfon: 943 78 34 53

Aquests posseïen, al segle XV, almenys tres molins ubicats a la vall, els d’Olalde (venut a una altra poderosa família local: els Lazarraga), Linazibar i el de Sant Miquel, aquests dos darrers esmentats documentalment per primera vegada el 1440 i 1432 respectivament. Al molí de Sant Miquel, tenien l’obligació d’acudir a moldre els pagesos del senyor feudal i qui tingués les terres i cases en sòl propietat del monestir. Aquest dret senyorial suposava una càrrega feixuga per als camperols, per la qual cosa van decidir fer-hi front bé desobeint-ho, bé pledejant-hi. En aquest cas, el primer plet contra l’obligació de moldre a les instal•lacions del Comte es remunta al 1482, i es va reobrir successivament el 1583, 1627, 1658 i 1741. La darrera concòrdia entre pagesos i el Comte per aquest motiu estigué vinculada al dret que tenien els comtes de percebre el delme, com a patrons que eren de l’església.

 

El 1983, l’Ajuntament d’Oñati va adquirir l’antic molí de Sant Miquel al convent de les monges de Santa Anna i el 1997 va ser enderrocat per construir-hi un edifici d’habitatges, a la planta inferior del qual es mantingueren les restes arqueològiques que restaven de l’explotació farinera.El molí-museu de Sant Miquel guarda elements originals; ha incorporat peces d’altres indrets, i per completar el conjunt s’han fabricat tres de noves tot seguint models de diverses procedències.

 

Cal ressaltar-hi com a elements originals la localització i l’estructura global de l’enginy: l’“aldapara” o dipòsit que replegava l’aigua destinada a moure el molí hi roman, encara que la sèquia conductora o canal ha desaparegut. Hi roman visible, tot i que, com es troba partida, no s’ha pogut aprofitar, la darrera mola farinera que es va emprar al molí.Les pedres que molien blat de moro i la corresponent turbina de ferro, així com les destinades al blat, i també el pescant per canviar les moles, provenen de Narbaizabolu-Goikoa, de Bergara. La turbina de fusta, que estava espatllada en aquest molí, ha estat reconstruïda en fusta de faig, com a rèplica de l’original.

 

Quant a les tremuges o caixes, en forma de con invertit, on es llança el gra que caurà a les pedres per esdevenir farina, han estat fetes prenent de model les del molí Lastur-Goikoa, de Lastur, Deba.Per tal que es pugui observar el procés sencer de la mòlta, s’ha tret a un dels jocs de pedres moledisses la caixa que les cobreix. Hi resta, així mateix, el funcionament de les turbines que, mogudes per l’aigua, activaran els eixos i les pedres giradores que moldran el gra.Telèfon: 943 78 34 53.

 

 

Telèfon: 943 78 34 53

AddThis Social Bookmark Button