Parc natural d’Aizkorri-Aratz

Opcions

Butlletí

Punts d'interes Natura PARC NATURAL D'AIZKORRI-ARATZ

Parc natural d’Aizkorri-Aratz

aizkorri1

Mitjançant el decret 76/2006, de 4 d’abril, es declara el Parc Natural d’Aizkorri-Aratz.

L’àrea d’Aizkorri-Aratz se situa entre els Territoris Històrics de Gipuzkoa i Araba, i ocupa la serralada que separa ambdós Territoris Històrics, si fa no fa entre els ports d’Arlaban i Otzaurte. Geogràficament, inclou les alineacions corresponents a les serres de Zaraia, Elgea, Urkilla, Aizkorri i Altzania, on s’ubiquen com a cims més destacats els d’Aitxuri, amb 1.551 m d’altitud, i Aratz, amb 1.442 m. La divisòria d’aigües cantabricomediterrània també es disposa al voltant d’aquesta alineació.

Des del punt de vista administratiu, l’àrea es reparteix entre quatre municipis alabesos (Asparrena, Zalduondo, Sant Millà i Barrundia) i set de guipuscoans (Leintz-Gatzaga, Eskoriatza, Aretxabaleta, Oñati, Legazpia, Zerain i Zegama), a més dels terrenys que corresponen a la Paeria General de Gipuzkoa i Araba. Geomorfològicament, l’àrea d’Aizkorri-Aratz es caracteritza per un relleu abrupte, amb diferències de cota que arriben a prop de 1.000 m entre les valls encaixades i els cims, i culminen en fronts calcaris com els d’Aizkorri, Aratz o Egino, al sector oriental, o sobre materials silicis, com a Elgea i Urkilla.

Altres elements geomorfològics de gran interès són depressions, costeres, congosts, dolines i conques càrstiques. Els rius que vessen les aigües al Cantàbric són el Deba, l’Urola i l’Oria, mentre que cap a la Mediterrània evacuen l’Arakil i el Barrundia.

L’acció humana, però, hi ha modificat la vegetació potencial, de manera que les plantacions forestals i les àrees de camp atlàntic també hi assoleixen una bona representació, sobretot al sector guipuscoà.

S’hi han identificat 22 tipus d’hàbitats d’interès comunitari.

S’hi poden ressenyar les poblacions de rapaces, pícids, quiròpters, carnívors forestals, micromamífers i invertebrats saproxílics, molts d’aquests amenaçats o amb àmbits de distribució restringits en la CAPV en boscos ben conservats i extensos. En aquest sentit, és important la contribució de l’àrea a la conservació de les poblacions de picot negre (Dryocopus martius), milà reial (Milvus milvus), aufrany (Neophron percnopterus), mart (Martes martes), rata nival (Chyonomys nivalis), ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i osmoderma.

Mitjançant el decret 76/2006, de 4 d’abril, es declara el Parc Natural d’Aizkorri-Aratz.L’àrea d’Aizkorri-Aratz se situa entre els Territoris Històrics de Gipuzkoa i Araba, i ocupa la serralada que separa ambdós Territoris Històrics, si fa no fa entre els ports d’Arlaban i Otzaurte. Geogràficament, inclou les alineacions corresponents a les serres de Zaraia, Elgea, Urkilla, Aizkorri i Altzania, on s’ubiquen com a cims més destacats els d’Aitxuri, amb 1.551 m d’altitud, i Aratz, amb 1.442 m. La divisòria d’aigües cantabricomediterrània també es disposa al voltant d’aquesta alineació.

Tanmateix, el cabal dels cursos superficials és condicionat pel gran desenvolupament del sistema d’aqüífers subterranis. S’hi conserva una bona extensió de boscos originals, especialment fagedes calcícoles i acidòfiles, així com rouredes. A aquest tipus de formacions correspon prop de la meitat del 40% de l’àrea. També paga la pena destacar-hi algunes clapes de roure blanc.L’acció humana, però, hi ha modificat la vegetació potencial, de manera que les plantacions forestals i les àrees de camp atlàntic també hi assoleixen una bona representació, sobretot al sector guipuscoà.

S’hi han identificat 22 tipus d’hàbitats d’interès comunitari.S’hi poden ressenyar les poblacions de rapaces, pícids, quiròpters, carnívors forestals, micromamífers i invertebrats saproxílics, molts d’aquests amenaçats o amb àmbits de distribució restringits en la CAPV en boscos ben conservats i extensos. En aquest sentit, és important la contribució de l’àrea a la conservació de les poblacions de picot negre (Dryocopus martius), milà reial (Milvus milvus), aufrany (Neophron percnopterus), mart (Martes martes), rata nival (Chyonomys nivalis), ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i osmoderma.