Punts d'interes 
Patrimoni Edad Mitjana
Edat Mitjana
Durant els segles XIII i XIV, els Reis de Castella funden quatre viles a la nostra comarca: Arrasate, Bergara, Leintz Gatzaga i Elgeta. Les noves poblacions asseguren al Rei el camí comercial des de Castella cap a la costa i contribueixen a fer front al poder dels llinatges.A partir de la seva fundació, els municipis desenvolupen una estructura urbanística pròpia de l’Edat Mitjana: construcció de tanques, portals per a controlar els accessos, carrers longitudinals i cantonades perpendiculars per a desplaçar-se d’un cap a l’altre fàcilment.
Avui dia, no sols és possible trobar algun d’aquests elements, sinó que també podem admirar edificis i detalls d’aquesta època.La morfologia medieval de Leintz Gatzaga a penes s’ha alterat al llarg dels segles.Els nuclis de Bergara i Elgeta també mantenen el traçat medieval dels carrers i, a Arrasate, sorprèn veure la perfecta forma el•líptica del nucli des del turó de Santa Bàrbara.
El nucli històric d’Arrasate, vila fundada el 1260, segueix l’entramat característic de l’Edat Mitjana. El formen tres carrers longitudinals, Iturriotz, Erdiko Kale i Ferreries i dues cantonades transversals. Tot això dóna com a resultat un conjunt de forma elíptica.
Les troballes recents han permès treure a la llum part de la muralla original. L’accés se’n realitzava mitjançant 5 portals dels quals 3 n’han arribat als nostres dies i presenten l’aspecte que tingueren als segles XVII i XVIII: el de Zurginkantoi, Concepció i Portalón. Aquest darrer se situa al començament del carrer Erdiko Kale, un lloc estratègic del Camí Reial.
L’església de Sant Joan Baptista hi és l’únic exemple d’arquitectura religiosa gòtica. La trobem al centre del nucli històric i destaca a l’exterior pels contraforts, gàrgoles i obertures apuntades. A 17 metres d’alçada, les claus de volta de creueria representen interessants motius heràldics, florals i religiosos típics del gòtic.
La Carta Pobla de la fundació de “Vilanova de Vergara” data del 1268. Igual que altres viles noves de l’època, degué ser tancada; no s’han pogut trobar, però, prou restes que en dibuixen el perímetre exacte.
Tot passejant pels tres carrers principals del nucli històric de Bergara, en descobrim l’entramat de l’estructura medieval. Es compon de tres carrers principals: Barrenkale, Artekale, carrers que s’unien amb el Camí Reial, i Goenkale, i altres tantes cantonades o carrerons. Entre aquests, alguns edificis, tot i que d’èpoques posteriors, han conservat detalls medievals fins als nostres dies. N’és el cas de la portada (avui finestra) en arc conopial de la casa de Goenkalea 2, les finestres aparellades de la cantonada d’Arrese o la magnífica planta baixa de l’edifici número 3 d’aquest carrer Goenkale.
Elgeta
Alfonso XI, Rei de Castella, funda Elgeta el 1335. La seva fundació, igual que la de les altres viles noves de la comarca, és estratègica. La proximitat de la frontera de Bizkaia i l’altitud elevada d’aquesta, 462 m, no passen desapercebudes en aquesta època.
Amb la visita a Elgeta, podem comprovar in situ la regularitat i senzillesa amb què es tracen els nuclis medievals a Debagoiena. La vila nova segueix una de les morfologies urbanístiques típiques medievals. És de forma rectangular i les defenses que tingué no es conserven pas.
S’articula al voltant d’un carrer principal longitudinal i un altre de transversal. El carrer principal del nucli antic és el carrer de Sant Roc; al seu començament, encara es conserven les petjades d’un dels dos portals que controlaven l’accés a la Vila.
Leintz Gatzaga
La visita a Leintz Gatzaga suposa retrocedir diverses centúries en el temps.
Fou fundada el 1331 pel Rei Alfonso XI, època en què ja destacava per la important activitat salinera. Es tracta d’un dels pocs pobles guipuscoans que conserva l’aspecte recollit i tancat i la trama urbana medieval gairebé inalterada.
La planta se’n configura mitjançant un carrer principal longitudinal, el carrer de Sant Ignasi, i tres carrers paral•lels transversals. En recórrer-los, podem veure 5 dels 7 portals que originàriament s’obrien a la muralla.
El portal de Sant Ignasi, blasonat amb l’escut de Castella, i el portal del Roser, al carrer del mateix nom, ofereixen els racons més pintorescos de la vila. Els altres són: Barandapea, Pilar i Sant Jaume.
Allunyat del nucli urbà, trobem el Santuari de Dorleta, Mare de Déu patrona dels ciclistes. Aquest enclavament ha estat testimoni del pas de peregrins a Santiago i, encara que l’edifici actual és del s. XVII, la talla de la Mare de Déu que hi ha al seu interior és gòtica.
