Punts d'interes Patrimoni Cases-torre i Palaus del segle XVI

Cases-torre i Palaus del segle XVI

 

Durant el segle XVI, perviu la importància d’antics llinatges d’arrel medieval i al seu costat trobem una llarga sèrie de famílies socialment emergents.L’esperit renaixentista es tradueix en la construcció de residències per a les elits locals; es mantenen relacions constants amb els importants centres de decisió econòmics, i nombrosos habitants de la nostra comarca hi exerceixen com a secretaris reials, escrivans o altres oficis; mai, però, no trenquen amb la seva vila natal.

 

Signe dels nous temps és la transformació que pateixen les torres. Aquestes aniran perdent el caràcter militar a favor de la funció residencial i sofriran canvis en l’estructura.

 

Bergara concentra, al nucli històric, un bon nombre de casalots i cases-torre. A Arrasate, al nucli medieval, podem veure les cases pairals d’Artazubiaga i Andikano-Zelaa.La localitat de Leintz Gatzaga compta, així mateix, amb palaus interessants, com ara el d’Elexalde. A Eskoriatza, podem visitar el palau Ibarraundi, actual museu i, a Aretxabaleta, les Cases-Torre d’Otalora i de Galartza.

 

Aretxabaleta

La Casa-Torre d’Otalora es troba en una de les zones més boniques de la comarca. Després de pujar la carretera que condueix al pantà d’Urkulu, a mà dreta, s’aixeca damunt el turó de l’avantesglésia d’Aozaratza a Aretxabaleta.

La família Otalora construeix la seva casa-torre al segle XIV, tot i que l’aspecte palatí que hi veiem ara es configura més tard, després de les transformacions realitzades al segle XVI.

La façana principal ens descobreix detalls decoratius interessants. A l’esquerra, un balcó és decorat ricament amb motllures, caps i rosetes. A la dreta, l’escut imperial, regal del rei pels serveis prestats, i enmig l’escut barroc de la família. Tot és rematat amb una barbacana ricament decorada amb figures geomètriques.

Paga la pena rodejar l’edifici per veure, a la façana esquerra, una suggeridora filera de finestres fletxeres i, al damunt, un preciós solà de fusta.

Al vessant oposat de la vall, l’avantesglésia de Galartza conserva una de les cases-torre més majestuoses: la Casa-Torre de Galartza. Construïda al segle XIV, les transformacions que ha patit al llarg dels segles no han minvat el caràcter defensiu amb què es va concebre als seus orígens.

La reforma més important data de finals del segle XV. Se’n renova la coberta i s’hi incorpora un segon pis obert amb finestres allindanades, que contrasten amb les petites finestres medievals del pis inferior que encara podem observar.

Arrasate

El poder del Comte d’Oñate encara perdura al segle XVI. Algunes famílies es resisteixen a estar sota el seu domini i prefereixen incendiar la seva casa-torre, símbol del seu llinatge, a haver d’administrar-la sota el govern d’aquest.

 

N’és el cas de la família Artazubiaga de Bedoña, que, a començaments del segle XVI, abandona el seu solar per construir una nova residència al nucli urbà, el palau d’Artazubiaga, al carrer d’Iturriotz de Mondragón.

Aquest palau ha aconseguit mantenir la seva bellesa al llarg dels segles, encara que avui només es conserva la façana principal de l’edifici original. Hi apreciem diversos elements clàssics típics d’aquesta època, com ara les columnetes i entaulaments finament obrats, que confereixen a l’entrada una gran elegància.

N’és interessant de ressaltar l’escut col•locat sobre el balcó de la primera planta. Representa la crema de la seva casa-torre, incendiada per la llibertat del seu llinatge.

Una altra família que edifica el seu palau al centre del nucli històric és la família Andikano – Zelaa. L’edifici és de carreuat i respon a l’estil herrerià. A la façana, dos escuts enormes de la família s’amaguen darrere la galeria de fusta exterior. Aquesta és posterior, neogòtica, i no hi ha cap dubte que contribueix a engalanar la plaça de l’Ajuntament.

Bergara

El segle XVI és un període de pau molt pròsper per a Bergara. L’auge econòmic propicia la construcció de nombrosos edificis que reflecteixen les característiques artístiques d’aquesta època.

A l’entorn urbà, es realitzen les Cases-Torre de Gabiria, Ozaeta, Ondartza i Olaso. Aquestes torres perden el caràcter funcional, purament defensiu, però encara mantenen detalls típics de l’arquitectura militar, com ara les garites rematades en pinacles que podem veure a l’exterior.

D’altra banda, veiem la introducció del gust renaixentista en palaus com el d’Arrese i el d’Azcarate-Marutegi. Tots dos s’engalanen amb sengles balcons en cantonada; aquest darrer, a més, té decorada la façana del carrer de Sant Pere amb 53 magnífiques plaques ceràmiques d’origen alemany i que daten de la primera meitat del segle XVI.

La Casa Jáuregui, propera a l’ajuntament, resulta summament interessant: el gros baix relleu de l’any 1500 a la façana principal amaga escenes cortesanes, de caça i parelles de reis amb ceptres.

El Palau Aroztegi del carrer d’Artekale incorpora detalls rics del plateresc a la façana, i el Palau Egino Mallea, construït cap al 1585, presenta diferents elements arquitectònics superposats, exponents del gust manierista.

Eskoriatza

La proximitat del camí reial cap a la costa i el riu resulten atractius per a l’emplaçament de noves residències. Així, el matrimoni entre el Senyor de Galartza i Teresa Días d’Ayala construeix la seva residència al solar d’Ibarraundia d’Eskoriatza.

El Palau d’Ibarraundi que veiem avui és fruit de diverses transformacions arquitectòniques. Construït entre finals del segle XV i començaments del XVI, amaga a l’interior petjades interessants del pas del temps.

La part més antiga en correspon a l’ala oest. S’hi pot apreciar el que seria l’antiga entrada a la casa-torre original, una obertura d’arc apuntat precedida d’unes escales. Una altra obertura atrompetada a la sala d’audiovisuals contrasta amb els grossos finestrals que s’han anat obrint en èpoques successives i que han donat a aquest edifici un aire palatí.

Actualment, n’és la seu del Museu Ibarraundi, on s’exposen objectes relacionats amb l’etnografia i la prehistòria de la nostra comarca.

Leintz Gatzaga

El Comte d’Oñate estén el jou del seu domini sobre Leintz Gatzaga fins al 1494, per aprofitar els beneficis econòmics de la sal. Des de llavors ençà, comença un nou període de pau i llibertat; els llinatges comencen a construir cases pairals i palaus de gran bellesa.

Abans d’endinsar-nos al portal de Sant Ignasi, envoltat per un mur amb tanca de ferro, es troba el palau d’un dels llinatges més antics de Leintz Gatzaga, la casa Elexalde.

Construïda al s. XVI sobre el solar on s’ubicava el castell del Comte d’Oñate, la façana no passa pas desapercebuda. És senzilla, però alhora bonica, perquè incorpora elements decoratius típics del plateresc.

L’entrada se’n fa a través d’un arc de mig punt amb dovelles ornamentades amb rosetes. A ambdós costats, dues columnes esveltes sobre pedestal emmarquen l’entrada i, al damunt, podem veure una petxina llavorada a la pedra. El balcó del primer pis es remata amb un frontó clàssic, a dins del qual apareix l’escut de la família.