Punts d'interes Patrimoni Retaules del segle XVI

Retaules del segle XVI

Si alguna cosa caracteritza el segle XVI, aquesta època d’activitat inusitada, és la gran eufòria constructiva que es viu en l’àmbit dels retaules, cosa que afavoreix l’arribada d’artistes francesos a més de la intervenció d’importants escultors castellans.Els conjunts d’Oñate i Bergara en sobresurten.

 

A Oñate, és indispensable la visita a la capella de la Pietat, situada dins de la parròquia de Sant Miquel. No gaire lluny, a l’edifici de la Universitat, la capella alberga una obra mestra de mitjan segle XVI: ens referim al retaule dedicat a Sant Miquel i a l’Esperit Sant. L’església del Monestir de Bidaurreta alberga també un bon exemple de la retaulística del primer Renaixement.

 

A Bergara, cal visitar la Parròquia de Sant Pere i el seu fastuós retaule major plateresc de la primera meitat del segle XVI. Decorat ricament, sobresurten per la qualitat i bellesa les imatges dels quatre Evangelistes situats a la predel•la.L’escultura del Renaixement es completa a la nostra comarca amb el retaule magnífic deSant Jaume a la Parròquia de l’Assumpció d’Elgeta.

Bergara – RETAULE MAJOR DE LA PARRÒQUIA DE SANT PERE

 

L’interior de la parròquia de Sant Pere alberga obres d’art importants; el retaule de l’altar major n’és una.

Realitzat a la primera meitat del segle XVI, la seva decoració es basa en l’estil artístic iniciat en aquesta època, el plateresc. Hi podem veure com els motius clàssics es repeteixen arreu del retaule: grotescos, columnetes balustrades i caps d’homes, dones i àngels.

El conjunt presenta una estructura molt clara: cinc carrers verticals i tres cossos horitzontals, on apareixen imatges de sants, apòstols i escenes de la passió de Crist. Enmig, la figura de Sant Pere, qui dóna nom a l’església, i a l’àtic, Crist crucificat.

La decoració rica del retaule contrasta amb la talla de les escultures. Algunes d’aquestes encara no han adquirit les connotacions del nou estil; d’altres, però, en destaquen per la gran qualitat. N’és el cas de les imatges dels evangelistes de la predel•la: Sant Lluc, Sant Joan, Sant Mateu i Sant Marc s’hi representen amb gran finor i mestria.

 

Elgeta –RETAULE DE SANT JAUME A L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ

 

A partir del segle XIV, les vies alternatives al Camí de Sant Jaume oficial adquireixen importància(rellevància) a Guipuzkoa gràcies a la fundació de  les viles; per això, avui és possible trobar diversos testimonis relacionats  amb Sant Jaume a la nostra comarca.

 

Un d’aquests és el retaule de Sant Jaume de la Parròquia de l’Assumpció d’Elgeta.

Miguel Llorente realitza el 1564 el retaule que avui podem observar a la zona del creuer, al costat de la porta de la sagristia. No és pas de grans dimensions i destaca sobretot per l’alçada, cosa que li confereix molta esveltesa. 

Som davant d’un exemple únic de caràcter italianista dins de Gipuzkoa. Frontons i columnes clàssiques s’hi repeteixen per tota l’estructura i s’identifiquen amb el gust manierista de finals del segle XVI.

La part escultòrica també segueix el mateix tractament: hi veiem figures allargades i amb posats rígids. La de Sant Jaume, al primer cos, duu el pal de peregrí a la mà dreta.

 

 

Oñati – RETAULE DE LA UNIVERSITAT SANCTI SPIRITUS

La Universitat de Sancti Spiritus, la finança el bisbe oñatiarra En Rodrigo Mercado de Zuazola.

La construcció no sols en suposa la introducció de les idees humanistes a la nostra comarca, sinó també la materialització del corrent artístic del segle XVI, el Renaixement.

Després de l’esplendor escultòrica a la façana, la capella de la universitat amaga una altra obra mestra. Es tracta del retaule plateresc de mitjans segle XVI atribuït al francès Pierres Picart.

D’estructura clara i regular, en sobresurten les imatges situades a les fornícules del carrer central. Sant Miquel amb el drac, la vinguda de l’Esperit Sant, titular de la capella i de la Universitat, i l’Assumpció de Maria envoltada d’angelets. El moviment dels plecs i de les figures confereix al conjunt gran dinamisme, proper ja a l’estil manierista.

 

Oñati – RETAULE DE LA CAPELLA DE LA PIETAT

L’oñatiarra Rodrigo Mercado de Zuazola, que fou president de la Reial Cancelleria de Granada i després bisbe d’Àvila, va manar construir aquesta capella que se’ns mostra com un compendi de les arts del segle XVI.

El conjunt d’aquesta joia del primer Renaixement, el podem descobrir a la capella lateral de l’altar major de la Parròquia de Sant Miquel. Es compon del mausoleu en marbre del bisbe, reixes plateresques, i del retaule. Aquest darrer és un treball extraordinari de talla en fusta traçat pel val•lisoletà Gaspar de Tordesillas, que representa escenes de la Passió de Jesús i de la vida de Maria.

La contemplació d’aquest retaule no ens deixa pas impassibles; l’artista ens delecta amb una decoració delicada a partir de grotescos a candelieri, caps d’àngels, veneres i monstres alats.

 

Oñati – RETAULE DE L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE BIDAURRETA

Juan López de Lazarraga i la seva muller, Juana de Gamboa, funden a començaments del segle XVI el Monestir de clarisses franciscanes de Bidaurreta.

Amb aquest, edifiquen el primer monestir femení de Gipuzkoa i, a més, creen el marc ideal per albergar-hi la seva sepultura.

L’altar major d’aquesta església acollidora es decora, des del 1533 fins al 1753, amb el que es considera el primer retaule renaixentista de la província. Realitzat per l’oñatiarra Juan de Olazarán, avui és possible veure’l al creuer.

Al primer i segon cos apareixen, a sota d’arcs apetxinats, escenes en relleu del nou i l’antic testament. Enmig, l’escena protagonista és el calvari amb la Mare de Déu, Crist i Sant Joan. En totes, s’aprecia el gust renaixentista a la talla de draps i caps.

No podem deixar de ressaltar l’enginy de l’artista a l’hora de realitzar els apòstols de la predel•la. Els hi disposa en grups de tres, i cadascun amb el seu atribut: Sant Pere amb la clau, Sant Jaume amb el bàcul i barret de peregrí, Sant Joan amb el calze… i al damunt seu, bells caps d’àngels alats.