Punts d'interes 
Patrimoni Segle XVIII
XVIII. Mendea
Antzuola
Arrasate
Documents del segle XVIII descriuen Arrasate com un nucli desenvolupat. En consta de tres carrers ben amples a la zona tancada, tres convents, passeigs bonics, cinc ravals i tres barris allunyats del centre urbà. En total, hi viuen unes 1.700 persones i consta de 289 cases.
Després d’uns segles de prosperitat i desenvolupament econòmic, el segle XVIII suposa la fi i la decadència de la major part de les ferreries que funcionaven a la vila. Malgrat això, s’hi realitza una obra de gran envergadura com és la casa consistorial.
Projectada per l’arquitecte guipuscoà Martín de Carrera el 1755, s’aixeca enfront de la parròquia de Sant Joan Baptista i dóna com a resultat una plaça típica del barroc del segle XVIII, la visita a la qual no ens defraudarà pas.
La part més interessant n’és la façana de carreuat calcari. S’estructura amb un pòrtic d’entrada obert, amb cinc arcs carpanells, balcons a la planta principal i, de remat, un frontó per albergar l’escut, que trenca la línia del ràfec.
Tot i ser un edifici auster, hi incorpora rics elements decoratius disposats al voltant de les obertures. S’hi aprecien motllures, querubins alats, volutes i rocalles inspirades en el gust rococó francès imperant a finals d’aquest segle i que repetirà profusament a l’Ajuntament d’Oñati.
Bergara
El segle XVIII està íntimament relacionat a Bergara amb la figura del Comte de Peñaflorida i amb el Reial Seminari Patriòtic Basc, creat sota la direcció de la Reial Societat basca d’Amics del País.
El corrent d’idees il•lustrades converteix Bergara en un dels centres d’ensenyament i recerca més importants d’Europa a finals del segle XVIII.
La manifestació artística més important d’aquest segle, la trobem, però, en un edifici religiós, la Parròquia de Santa Marina d’Oxirondo. L’interior d’aquest edifici del segle XVI és un recés de tranquil•litat alterat només per la magnitud i moviment del Retaule Major de Santa Marina.
Declarat oficialment monument, la part arquitectònica en pertany a Miguel d’Irazusta, que realitza entre 1739 i 1742 aquesta obra imposant. L’absència de policromia hi permet a l’espectador admirar-ne els detalls del barroc-rococó des d’una nova perspectiva.
Les imatges que decoren el retaule central i els laterals són de Luis Salvador Carmona, mestre de l’escola madrilenya. En són de gran finor, amb detalls delicats que confereixen agilitat al conjunt. Al nínxol central, destaca la imatge de Santa Marina, flanquejada pels sants Abdó i Senén dels carrers laterals. A l’àtic, es representa el Salvador i, als seus costats, les figures de quatre virtuts.
Oñati
Oñati continua sent seu d’obres artístiques importants durant el segle XVIII. A tall d’exemple, cal acostar-se a veure la casa consistorial o els dos magnífics retaules situats a les dues esglésies principals del municipi.
A la parròquia de Sant Miquel d’Oñati, destaca el retaule d’aquest sant a l’altar major. Aquest retaule, d’estil barroc xorigueresc, el realitza Juan Bautista de Suso entre 1714 i 1717. La part arquitectònica n’apareix policromada i en sobresurten diverses columnes salomòniques que confereixen moviment a tot el conjunt.
El Retaule de la Coronació de l’altar major de l’església del Monestir de Bidaurreta es realitzà al segle XVIII com a substitut d’un del segle XVI precedent. El nou retaule és esfereïdor. Resulta impressionant tant pel caràcter barroc-rococó de l’obra arquitectònica com per la qualitat de les escultures atribuïdes a José Sierra.
A tall d’exemple d’arquitectura d’aquesta època, tenim la casa consistorial d’Oñati. Realitzada el 1764 per Martín de Carrera, segueix l’estructura de les cases consistorials d’aquesta època, encara que incorpora fins detalls decoratius d’estil rococó, que contribueixen a embellir-ne la façana.
